Crònica del Judici (5 de maig del 2013)

Aquestes línies volen explicar com ha anat el primer judici contra els encausats de la vaga general del 29 de març del 2012. Divendres 14 hi haurà el següent judici, en aquest cas contra companys de Les Corts, que han convocat una manifestació aquest dissabte a les 18h a la plaça de la Concòrdia (Les Corts).

El judici d’ahir era contra els tres companys del Clot-Camp de l’Arpa. Recordem que les peticions fiscals i de l’acusació particular (Ajuntament i Generalitat) pujaven a 7 anys de presó, com expliquem en el següent quadre. L’acusació: moure contenidors. El que traduït en les seves paraules era delicte contra la seguretat vial, desordres públics i danys. Durant els darrers mesos, des de la campanya “Ni 7, ni 1, ni 1/2, ni cap” hem intentat donar a conèixer el màxim possible aquesta situació.

 Peticions de penes pels vaguistes del Clot:

Institució Desordres públics Danys de mobiliari urbà Delicte contra la seguretat vial Total d’anys de presó
Ministeri Fiscal 3 anys 2 anys 1 any 6 anys
Generalitat de Catalunya 3 anys 1,5 anys 8 mesos 5 anys
Ajuntament de Barcelona 4,5 anys 2 anys 1 anys 7,5 anys
Previsió legal Entre 6 mesos i 3 anys entre 1 i 3 anys Entre 6 mesos i 2 anys

 Ahir, dia 5 de juny, vam enfrontar-nos al judici. Veníem carregades d’energia fruit de la manifestació que va aplegar centenars de persones al nostre barri i que va clamar amb força per la llibertat de totes les encausades de la vaga general del 29-M, però també d’altres casos repressius. A la Ciutat de la Justícia ens vam concentrar més 100 persones per donar suport. Mentrestant, al carrer es repartien octavetes i es penjaven diverses pancartes, a la segona planta de jutjats, la sala 217 era bloquejada per un control de seguretat privada. Tot i que es suposava que l’audiència era pública, a familiars i amics ens hi van restringir l’entrada. Els mitjans de comunicació i agències com El Punt, EFE, i ACN, van protagonitzar moments de tensió perquè prioritzaven la seva entrada a la sala per sobre de la de gent propera als encausats. Finalment, la jutgessa va resoldre la situació permetent l’accés de un familiar per acusat i tots els periodistes.

DSC_2185

No va ser fins a la sortida de la premsa que algunes de les amigues familiars que érem fora vem poder entrar, tot just per veure les conclusions finals. El judici va acabar després de sis hores d’haver començat i quan el Javi, l’Òscar i el Sergi van sortir encara quedava una cinquantena de persones que els va rebre cridant “Vaguistes llibertat!”

Per part dels acusats, el Javi només va respondre a preguntes de la defensa i va negar-se a contestar a la fiscalia i a les acusacions particulars. Va argumentar la seva decisió dient que la fiscalia demana altes penes de presó als vaguistes i, en canvi, banquers i corruptes reben tractes de favor. A continuació va parlar el Sergi. Finalment, l’Òscar no va intervenir i es va declarar en alegre rebel·lia envers el tribunal, a qui considera part d’un engranatge que, entre d’altres coses, dóna cobertura a la privatització de l’educació i la sanitat. Penjarem el comunicat que ha escrit al blog.

El Javi i el Sergi van explicar que formaven part del piquet del Clot, però que no van moure cap contenidor. Posteriorment, sis persones van ser retingudes per la policia i tres d’elles, finalment, detingudes. Consideren que ells van ser els tres detinguts perquè tant l’Òscar com el Sergi van demanar a la policia pel motiu de la retenció i van exigir als agents que s’identifiquessin. El Javi creu que va ser detingut perquè tenia antecedents policials, cosa que els Mossos van comprovar per ràdio després d’identificar-lo.

Tres dels testimonis de la defensa van assegurar que havien participat al piquet i que cap dels tres acusats no va moure cap contenidor. L’acusació no els ha donat credibilitat justament perquè formaven part del piquet. L’altre testimoni de la defensa era un membre del Congrés dels diputats que havia presenciat la detenció i n’havia observat algunes irregularitats, com ara que els agents no duien el número de placa. Aquest testimoni també ha ensenyat una fotografia que havia fet aquell dia on es veia el carrer Aragó completament sense trànsit.

L’acusació, en canvi, es basa exclusivament en el testimoni d’una policia secreta, la qual va declarar darrere una mampara per tal de no poder ser reconeguda. Afirmava que va veure els tres acusats que movien un contenidor, cosa que va provocar que els vehicles que circulaven pel carrer Aragó haguessin de frenar bruscament. Després d’aquest fet, els va perdre de vista durant entre 15 i 20 minuts. Segons la seva versió, més tard va veure un grup de gent retinguda de cara a la paret. S’hi va acostar i va poder reconèixer els tres acusats, però com que el cap del dispositiu (Jordi Arasa) no hi era en aquell moment no va poder-hi parlar. Al cap d’una estona, ell li va trucar per telèfon i ella va descriure com anaven vestits els tres acusats, de manera que Arasa va procedir a la seva detenció. Neguen que la detenció fos arbitrària o pels motius que hem descrit més amunt. També per part de l’acusació va comparèixer Batlló, president de Barcelona pel Medi Ambient, el qual va assegurar que els contenidors van ser danyats, però no va aportar cap peritatge extern a l’ajuntament.

En les conclusions finals, l’acusació (fiscalia, ajuntament i generalitat) es va reafirmar en les seves peticions inicials i es van escarrassar per dir que era evident que els tres acusats havien mogut almenys un contenidor. L’advocada de l’ajuntament va afegir que els contenidors prestaven un servei al conjunt de la ciutadania i que, independentment que fossin propietat d’una empresa privada, era deure de l’ajuntament de vetllar per a protegir-los.

La defensa va demanar l’absolució dels tres vaguistes emprant múltiples arguments. En primer lloc, que no es pot condemnar ningú amb un únic testimoni, testimoni que, a més, no era gens clar i que havia realitzat les identificacions per via telefònica. En segon lloc, va insistir en el context dels fets: un dia de vaga general, en què l’alteració de la normalitat no pot ser tractada de la mateixa manera que qualsevol altre dia. També va criticar la desproporcionalitat entre les acusacions i les peticions de presó. Per acabar, també va condemnar la utilització del dret penal de l’enemic, que es basa a condemnar la gent per qui és (en aquest cas, vaguistes que formaven part d’un piquet de barri) i no per allò que ha fet.

La seva llibertat és la nostra!

El 29 de març no ens van tocar aïlladament: no respondrem aïlladament!

 

This entry was posted in Comunicats. Bookmark the permalink.

One Response to Crònica del Judici (5 de maig del 2013)

  1. Pingback: Podcast Radio Bronka » Cinco Bárbaros en la Cabeza #48, Con tenedores…

Comments are closed.