Quan els polítics tenen por de perdre tota legitimitat del seu poder, reprimeixen sense escrúpols, quan són milers de persones que s’enfronten a la seva misèria, criminalitzen a través dels mitjans i apliquen mesures de càstig, vulnerant els principis de les seves pròpies lleis.
Des del 29 de març, hi ha 3 persones que estan en presó preventiva. A una d’aquestes, el Javi, la van detenir quan participava al matí en un piquet informatiu al barri del Clot, mentre l’Isma i el Dani van ser detinguts a un piquet de Zona Universitària.
Durant tota la jornada de protesta contra la reforma laboral i les retallades, es van dur a terme a Barcelona un total de 56 detencions, arribant a la xifra de 79 a la resta de Catalunya. Algunes d’elles van sortir en llibertat provisional després d’haver pagat una fiança de 3000 i 4000euros, d’altres varen quedar amb càrrecs i hauran d’anar a signar a jutjats cada 15 dies, setmanalment o dos cops per setmana. També hi ha qui va sortir de la comissaria després d’haverrebut greus pallisses de la policia. A un noi, per exemple, van deixar a la porta de comissaria ambel fèmur trencat, sense diners i sense mòbil per la matinada, o dos altres que els hi van haver d’extirpar la melsa degut als cops de puny i patades propiciades pels mossos.
Tampoc no oblidem el centenar de ferits a causa de la brutalitat policial, que un cop més els mossos d’esquadra han utilitzat. Que en tinguem constància, només per les bales de goma, hi ha 20 persones ferides, un d’ells és un nen de 4 anys i dos d’ells s’han quedat sense visió.
Els mitjans de comunicació s’han encarregat des del primer moment d’estigmatitzar les vaguistes i de legitimar l’actuació policial: les pallisses, l’ús de piloteres o fins i tot, el retorn als gasos lacrimògens. Ho estan fent tot desviant el debat de per què milers de persones havien sortit al carrer decidides en un dia de vaga general. Pretenen confondre’ns i dividir-nos tot sembrant la por, però les qui vam sortir aquell dia, que som moltes i moltes, vam sentir la força de saber-nos juntes, de saber-nos fortes i ja no l’oblidem. El 29 de març el carrer era nostre, i tot i que des de la matinada es produïren les primeres identificacions i detencions, la jornada de lluita va continuar endavant.
No obstant, tot i la repressió i els abusos policials que es van produir aquell dia, per a moltes de nosaltres el balanç de la jornada de lluita és positiu: les vies per accedir a Barcelona estaven tallades, molts comerços van tancar, centenars de milers de persones no van anar a treballar, moltes també vam fer vaga de consum i vam donar una resposta massiva al carrer.
Ara que tres persones estan a la presó i que lluitem per al seu alliberament, recordem que vam decidir fer vaga perquè estàvem i estem cansades que unes poques persones decideixin sobre les nostres vides imposant unes regles del joc unilaterals i de dalt a baix. Des de la privatització de la sanitat i l’educació, els desnonaments i desallotjaments de qui no pot pagar un lloguer o hipoteca, a la nova reforma laboral que permet aberracions tals com un acomiadament per estar malalt, la fi dels convenis col·lectius o la lliure aplicació d’EROs,… Cada dia ens escanyen més, però també cada vegada ens enganyen menys.
Jurídicament, no es sosté que per desordes públics es privi algú de llibertat. Aquestes situacions ens aclareixen com funciona la “Justícia” i en mans de qui es troba. Felip Puig, amb les seves declaracions i amenaces de restringir el dret de reunió, endurir el codi penal i fomentar la delació ciutadana, així com el Govern estatal amb mesures com estendre la legislació antiterrorista als actes de vandalisme urbà, ens mostren que les lleis són eines polítiques. La decisió d’empresonar el Javi, l’Isma i el Dani no correspon a aspectes legals sinó a uns interessos concrets per paralitzar les protestes. Actituds del mateix caire es van donar a la manifestació de suport amb les empresonades i detingudes el dilluns dia 2 quan els mossos d’esquadra van detenir un home amb diversitat funcional, abandonant la seva cadira de rodes, deixant-lo en llibertat amb càrrecs de desordres públics la mateixa matinada.
L’aïllament i les amenaces no tenen lloc en la il·lusió de trobar-nos
La precarietat perd el seu pes quan ens donem suport mutu
Les retallades ens reafirmen en l’autoorganització
La repressió, fins i tot, l’empresonament de les nostres companyes, no ens atura quan partim de que…
… SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!
LLIBERTAT VAGUISTES EMPRESONADES!!
ABSOLUCIÓ PER TOTES LES COMPANYES ENCAUSADES EL 29M!!
Grup de Suport del Javi del Clot
