Arriba el setembre i no ens podem oblidar que els judicis a la VAGA general continuen. El proper dia 26 tindrà lloc un judici més contra la llibertat de sortir al carrer durant un dia de vaga. En aquest cas, es tracta d’una persona que va lluitar contra la reforma laboral i les retallades a la Universitat, dins un moviment estudiantil partícip de la vaga general del 29 de març. Se l’acusa de danys a uns contenidors. La fiscalia i l’Ajuntament li demanen 4 anys i mig de presó per aquests fets.
La maquinària judicial es mou silenciosa per castigar la dissidència i ens tornem a trobar, no sols per defensar-nos entre totes d’aquesta contínua agressió, sinó per recordar els motius pels quals ens tenen tanta por.
El dia 29 de març del 2012 milers de persones vam sortir al carrer en una jornada de vaga general i de consum, en una resposta social a la reforma laboral, les retallades i el pacte social. El dia de la vaga i els següents moltes persones van ser detingudes (116 a Catalunya), algunes en presó preventiva, peticions de presó desmesurades, com la dels companys dels barris del Clot i de Les Corts. Ajuntament, Generalitat i fiscalia demanaven entre cinc i set anys de presó acusant-los de bolcar contenidors. Contenidors que semblen ser la major preocupació de les institucions per sobre de les persones.
Els mitjans de comunicació comercials van participar amb la repressió configurant l’escenari que pogués conjugar amb la versió de la conselleria d’Interior. Una estratègia de xoc que creava en cada telespectador una idea manipulada del que havia passat al carrer.
La vaga ha sigut, històricament, una eina fonamental en la conquesta dels drets per part de les treballadores. L’alteració de l’ordre és intrínseca a la jornada de Vaga perquè, precisament, el que es vol manifestar és que en tenim prou, que les coses tal i com són han de canviar. Criminalitzar aquesta voluntat de canvi és una estratègia que pretén mantenir-nos passius davant la interessada gestió de la “crisi” per part dels polítics i banquers. El sistema judicial és individualitzador, però les nostres eines són colectives. Si es jutgen unes pràctiques, les pràctiques de la vaga, ens jutgen a totes. La solidaritat vol dir anar molt més allà d’un acompanyament, vol dir sentir com cada acció, cada pràctica, produeix una reverberació que desencadena la força colectiva.
David Piqué comissari dels mossos d’esquadra va arribar a dir: “Es poden amagar on vulguin, perquè els trobarem. Ja sigui en una cova o en una clavaguera, que és on s’amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrere una cadira d’universitat”.
Ens aixequem contínuament de les cadires per enllaçar les nostres vides, per fer-nos insubmises a la destrucció que ens esteu deixant a cops de decrets, mentides i bales de goma. Mentre intenteu robar-nos els espais de trobada, controlar qualsevol forma de relació, les estudiants estudiem com ajudar als companys de classe i com salvar els llocs de treball dels nostres professors.
No podeu impedir que seguim conspirant als passadissos de les Universitats i escoles, que fem de la nostra vida quelcom més bonic al destí que heu programat per a nosaltres. No som les vostres màquines amb títol universitari o escolar. Seguirem sortint al carrer amb més convicció que abans i amb la consciència de que juntes podem.
Des de la Rereguarda volem defensar el que hem fet i seguirem fent: sortir al carrer, fer vaga, lluitar als nostres llocs de treball i on calgui si no tenim feina, crear alternatives a barris, pobles i viles, … ni un pas enrere.
El dia 26 toquen a un dels nostres, ens trobem a les 10:30 per a defensar-lo de la injusticia, a la Ciutat de la justícia.
No s’hauria de venir per a les represaliades, sinó per a totes nosaltres.
No ens van tocar aïlladament, no respondrem aïlladament.
